21 junio 2007

Indignació

Reviso el diari i em trobo això: Les ajudes per a la neteja de boscos s'han reduit a la meitat. Davant una notícia com aquesta, un no pot sentir res més que indignació, ràbia i fúria.

Com sap el lector, els incendis arrasen els nostres paratges cada any. Els bombers arrisquen les seves vides per lliurar-nos del foc, es mobilitzen milions d'euros en recursos per evitar-los, es fan campanyes de prevenció... Però davant el major problema, és a dir la brutícia del sotabosc, es retallen els fons.

Quina administració pot justificar una bestiesa com aquesta? Ja es pot clamar per subvencions europees que no arriben, o per baralles pel control de les Diputacions o perquè el país està a la vil ruïna. Hi ha coses que mai de la vida es poden ignorar. Ens hi van els boscos i els paratges. Tanta publicitat que es va fer amb la història de la sequera... i el cel ens va regalar amb hectòmetres cúbics d'aigua. Ara ja tots ens hem oblidat, i clar. És que hi ha algú que tingui ganes de tornar a veure aquesta imatge?

08 junio 2007

COWS AND ECONOMICS

SOCIALISM: You have 2 cows and you give one to your neighbour.

COMMUNISM: You have 2 cows. The State takes both and gives you some milk.

FASCISM: You have 2 cows. The State takes both and sells you some milk.

NAZISM: You have 2 cows. The State takes both and shoots you.

BUREAUCRATISM: You have 2 cows. The State takes both, shoots one, milks

the other, then throws the milk away.

TRADITIONAL CAPITALISM: You have two cows. You sell one and buy a bull.

Your herd multiplies, and the economy grows. You sell your herd and retire

on the profit.

SURREALISM: You have two giraffes. The government requires you to take

harmonica lessons.

AMERICAN CORPORATION: You have two cows. You sell one and force the other

to produce the milk of four cows. Later, you hire a consultant to analyse

why the cow has dropped dead.

FRENCH CORPORATION: You have two cows. You go on strike, organise a riot

and block the roads because you want three cows.

JAPANESE CORPORATION: You have two cows. You redesign them so they are

one-tenth the size of an ordinary cow and produce twenty times the milk.

GERMAN CORPORATION: You have two cows. You re-engineer them so they live

for 100 years, eat once a month and milk themselves.

SPANISH CORPORATION: You have two cows but you don't know where they are.

You decide to have lunch.

ITALIAN CORPORATION: You have two cows but you don’t know where they are. You decide to have a three hour lunch break followed by a siesta at your office desk.

RUSSIAN CORPORATION: You have two cows. You count them and learn you have

five cows. You count them again and learn you have 42 cows. You count them

again and learn you have 2 cows. You stop counting cows and open another

bottle of vodka.

SWISS CORPORATION: You have 5,000 cows. None of them belong to you. You

charge the owners for storing them.

CHINESE CORPORATION: You have two cows. You have 30 people milking them.

You claim that you have full employment and high bovine productivity and

arrest the newsman who reported the real situation.

INDIAN CORPORATION: You have two cows. You worship them.

BRITISH CORPORATION: You have two cows. Both are mad.

IRAQI CORPORATION: Everyone thinks you have lots of cows. You tell them

that you have none. No-one believes you so they bomb the shit out of you and

invade your country. You still have no cows, but at least now you are a

Democracy.

WELSH CORPORATION : You have two cows. The one on the left looks very attractive.

06 junio 2007

Gràcies Assemblea de Joves de Lleida

Ahir, en el marc del cicle "amics d'Euskal Herria", l'assemblea de joves va tenir l'encert de convocar una xerrada de l'historiador Iñaki Gil de San Vicente. Aquí podrá veure el lector algunes de les seves aportacions.

No entraré ara a discutir la qualitat d'historiador del senyor Gil de San Vicente, ja que no dubto del seus coneixements. El que he de dubtar una mica més és de la imparcialitat dels seus estudis, però especialment sobre la conveniència de convocar un autor pròxim a l'esquerra abertzale en una data com la d'ahir, marcada pel trencament de l'alto el foc indefinit d'ETA.

Va ser, en efecte, una relliscada de galàctica categoria no desconvocar aquesta xerrada, especialment sabent quina seria l'aportació, més que previsible, del citat historiador: culpar a Zapatero del fracàs de la negociació, bramar per la opressió dels vascos, donar un bon exemple de la ideologia (racista) de Sabino Arana o queixar-se de l'avenç del capitalisme internacional. No són coses d'estranyar en un autor representant de l'esquerra més stalinista (la mateixa que va exterminar el mateix que Hitler, però multiplicat per 5), i que segurament foren ampliament ovacionades pels pseudo-intel·lectuals de l'AJL, d'amplitud de mires tant gran com la dels seus correligionaris d'Alternativa Estel.

Heus ací el veritable planter d'energúmens que estaríen encantats d'entrar a ETA. La ignorància reunida, agrupada i organitzada a l'entorn d'uns ideals que ni ells mateixos tenen clars. S'anomenen demòcrates, independentistes i d'esquerres. I per això s'apropen a assassins tirànics i txantatgistes. Una actitud molt lògica, lloable i admirable.

Farien bé aquests grupuscles de plantejar-se qué és el que realment volen, que esbrinin a quina banda es troben i, encara que serà dificil, que ho facin algun dia sense ressaca de fumada.

05 junio 2007

El dia que ETA volvió a la carga

Hoy es un mal día, pues finalmente llegó el horrible anuncio. Volveremos a vivir con esta carga, volveremos a manifestarnos por la paz, y volveremos a pintarnos las manos de blanco.

Hay gente que hablará de fracaso de las negociaciones, y acusarán a ciertos políticos de ilusos e inocentes. Tal vez sea así, es cierto. Pero el problema de ETA no se solucionará nunca con persecución policial, pues por cada detenido aparecerán treinta nuevos conversos. Tal es la naturaleza de estos movimientos.

Irlanda nos brindó una vía, pero ha fracasado - almenos por ahora. Debemos preguntarnos ahora el porqué de este fracaso. Mi opinión es clara: culpo al Partido Popular y a su irresponsabilidad política. Arrastrados por la locura conspiratoria del 11M, Mariano y sus amigos no han tenido reparo en arremeter una y otra vez contra la política antiterrorista del gobierno. Han debilitado la posición de los demócratas y finalmente han logrado su objetivo:

Que este gobierno no logre la paz.

Felicidades, Mariano.

Un preciometro de la vivienda

Servicio creado por facilisimo.com especialistas en pisos en Lleida